«La paraula “habitar” assenyala alguna cosa que és ineludible per als éssers humans. No existeix cap persona que no habiti i no hi ha cap moment en què no ho faci: habitem tots i habitem sempre» (Doberti, 1998)[1].
Segons Doberti, és inevitable no habitar l’espai. És una realitat que defineix la nostra existència. Cada individu ho fa de manera única, revelant en aquesta constant activitat una necessitat imperiosa de ser reconegut.
El nostre enfocament es dirigeix, entre altres coses, a comprendre com habitem, les variacions en aquest procés i com els espais influeixen en nosaltres, i és això el que dona lloc al desenvolupament continu de la nostra Àrea de Recerca en l’estudi[2].
A través de diversos mètodes, ens orientem a esclarir i trobar evidència científica que ens brindi informació de qualitat i ens permeti la generació d’una arquitectura més humanitzada[3] i contemporània. En aquest procés, explorem camps que desconeixem, reflexionem sobre supòsits bàsics, reformulem els nostres modes de pensar i dissenyar, explorem noves disciplines i dialoguem amb la història per a enriquir la construcció i l’evolució de les qüestions residencials.
Tenim present que, mitjançant els nostres dissenys, anticipem i prescrivim formes, establim relacions i induïm comportaments. És per aquest motiu que considerem a la recerca com una eina clau per a executar els nostres dissenys i proposar vies de millora que ens permetin transformar positivament les experiències d’habitar ofertes.
És per tot això que des de AHEAD Barcelona Healthcare Architecture sempre diem: “no ens n’hi ha prou amb creure que estem fent les coses correctament a causa dels més de 25 anys d’experiència en el sector, sinó que ens importa saber que ho fem està bé tant des de la perspectiva humana com des del punt de vista científic”.
–
–
–
Referències bibliogràfiques
[1]Doberti, R. (2021). Habitar. Nobuko/Disseny editorial.
[2]Heidegger, M. (1975). Construir, habitar, pensar. Teoria, (5-6), Pág-150.
[3]Segura, M. S. Humanització en arquitectura hospitalària: del desnonament a la integració. Història de l’Arquitectura Hospitalària a Barcelona, 69.
