L’objectiu de la proposta és donar una solució global que garanteixi la viabilitat tècnica, econòmica i de termini de les bases del concurs, però afegint-hi el valor del disseny basat en l’evidència en el camp de la neuroarquitectura, dotant l’edifici d’espais que siguin agradables. S’incideix específicament en el tema de la biofilia, apropant la vegetació en cada un dels espais on sigui possible. La imatge exterior de l’edifici vol donar continuïtat a la materialitat i colors que es van emprar en el seu dia en l’edifici ampliació de Consultes Externes, executat per Estudi PSP. Per a millorar l’experiència dels professionals hem traslladat l’accés de l’edifici des del carrer adjacent cap al porxo, de manera que es crea un espai previ protegit com a transició entre l’exterior i l’interior on es treballa. És un espai de descans on els professionals tenen una àrea de descom¬pressió abans i després de l’activitat, envoltat de verd i vistes sobre el riu Ripoll. Aquest espai s’estén tot el llarg del carrer lateral com un parc, gen¬erant espais amb bancs i arbres per a tot el personal de l’hospital. És un espai especialment adequat per a l’estiu ja que la protecció respecte al sol i la vegetació ajuden a crear un microclima més fresc que l’entorn. A l’hivern, en canvi, la fulla no persistent dels arbres permet que l’assolellament arribi durant les hores de més sol. Per la relació entre els pacients i l’espai exterior. Hem dissenyat les finestres per a que sigui possible veure el paisatge des del llit per al màxim nombre de pacients, i aquesta configuració permet que quatre llits de cada clúster puguin tenir una posició paral·lela a la façana, facilitant la visió de l’entorn i la millora del sentit l’orientació. En els espais que queden en els replans de les escales s’han creat grans obertures per a facilitar la visió cap a l’exterior. Davant dels ascensors es té una vista sobre les cobertes de Santa Fe i cap al parc del Taulí. Des de l’escala oest s’ha creat un espai de descompressió que els professionals poden fer servir com a descans exterior a les unitats, i l’escala s’obre cap al riu Ripoll amb unes obertures de paret a paret amb un gran finestral que ajuda a percebre l’entorn, quasi com si l’escala fos exterior.