Aquest document té com a objectiu proposar principis bàsics però assertius que puguin servir com a guia per al disseny d’espais exteriors restauratius en entorns socials i d’atenció mèdica, amb la finalitat de facilitar la recuperació de les persones que estan sota qualsevol tipus de tractament.

L’elecció del tema sorgeix de l’avaluació de dues premisses fonamentals. En primer lloc, el creixement constant i ascendent de malalties i trastorns de salut mental a nivell global, ressaltat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS)[1]. En segon lloc, es basa en una anàlisi històrica realitzada per Cooper Marcus en «Healing Gardens in Hospitals» (2007)[2], que revela que entre 1950 i 1990 es va perdre el valor terapèutic de la connexió amb la naturalesa en la majoria dels hospitals de països occidentals, on la construcció es va centrar exclusivament en l’arquitectura interior pensada per a ser “eficient”, la qual cosa va afectar negativament pacients, familiars i personal.

Utilitzant la Teoria de Reducció de l’Estrès (SRT) de Roger Ulrich (1984, 1999)[3] i altres evidències científiques[4] [5], es busca destacar l’impacte positiu que els jardins terapèutics aporten en els contextos sociosanitaris i com poden ser abordats. A aquest efecte, es pren com a model de referència al projecte de renovació del Complex Benito Menni de Sant Boi de Llobregat, Espanya, fundat en 1854 específicament per a tractar trastorns de salut mental, i se l’usa com a eina analítica per a una comprensió més profunda.

També, es fa focus en com, a través d’aquesta manera de fer arquitectura, s’aconsegueix trencar amb uns certs patrons de pensament i estigmes que intenten “tapar el que passa darrere del mur”. D’aquesta manera, fusionant i unint els espais interiors amb l’exterior es materialitza una connexió natural entre les parts i tots els actors intervinents.

Per a tot això, es planteja l’ús d’un jardí substancial, que actua com un eix central vertebrador, mitjançant la disposició d’elements col·locats tècnica i estratègicament que promou un objectiu terapèutic específic. Aquest espai, a més de permetre un compromís directe amb l’entorn natural i la connexió entre els diferents edificis que l’envolten, emfatitza la promoció de la rehabilitació, l’educació i l’estimulació, així com el desenvolupament físic, psicològic i socioemocional de les persones. Factors sensorials, climàtics i geogràfics, juntament amb elements de la fisiologia humana com a sons i olors, juguen un paper fonamental en aquest plantejo.

Si vols continuar llegint, et convidem a fer clic en el següent enllaç per a accedir a l’article complet: AHEAD PSP_ Jardines terapéuticos para el bienestar de las personas

–

–

–

Referències bibliogràfiques

[1] World Health Organization. WHO highlights urgent need to transform mental health and mental health care. Online article.

[2] Marcus, C. C. (2007). Healing gardens in hospitals. Interdisciplinary design and research e-Journal, 1(1), 1-27.

[3] Ulrich, R. S. (1999). Theory and Research. Healing gardens: Therapeutic benefits and design recommendations, 4, 27.

[4] Jung, D., Kim, D. I., & Kim, N. (2023). Bringing nature into hospital architecture: Machine learning-based EEG analysis of the biophilia effect in virtual reality. Journal of Environmental Psychology, 89, 102033.

[5] Marcus, C. C., & Barnes, M. (Eds.). (1999). Healing gardens: Therapeutic benefits and design recommendations (Vol. 4). John Wiley & Sons.