En el món de l’arquitectura sanitària, un enfocament relativament nou està consolidant-se, buscant millorar l’experiència de pacients i professionals de la salut: el Disseny Basat en l’Evidència (d’ara endavant EBD). Sota la utilització d’aquest procés es busca no sols crear espais estèticament agradables, sinó també entorns que maximitzin l’eficiència, la seguretat i el benestar dels qui ingressen a aquests centres d’atenció.

Però, D’on sorgeix?, com es pot introduir aquest procés en els dissenys de centres de salut?, Quins són els seus abastos?… A continuació es presenten algunes respostes.

Què és el Disseny Basat en l’Evidència i com s’aplica en l’Arquitectura Sanitària?

D’acord amb el que estableix el American Institute of Architecture (AIA)[1], el terme «EBD» respon al procés de basar les decisions sobre l’entorn construït en recerques fiables per a aconseguir els millors resultats possibles.

Mitjançant la seva utilització es possibilita l’anàlisi de diferents configuracions arquitectòniques en entorns d’atenció mèdica amb l’objectiu d’avaluar com la disposició dels espais pot afectar la recuperació dels pacients i reduir els errors mèdics, entre altres coses.

El seu origen

Aquest enfocament relativament nou en el camp del disseny sorgeix l’any 2000, prenent com a punt de partida tres factors precedents: el moviment de la medicina basada en evidències, l’enfocament en les cures centrades en pacients i la publicació d’un estudi científic que vincula una estratègia de disseny (com les finestres en habitacions d’hospitalització) amb el procés de recuperació de pacients[2].

Impacte en l'”Experiència del pacient”

Un dels aspectes més destacats de l’ús de EBD és la seva capacitat per a transformar l’experiència del pacient. Unes certes recerques, com ara les de Roger Ulrich[3] [4], indiquen que l’exposició a la llum natural, la selecció acurada de colors i la disposició de les habitacions poden influir positivament en la recuperació dels pacients. O, també, la incorporació d’àrees de relaxació i jardins terapèutics ha demostrat reduir els nivells d’estrès i ansietat, contribuint així a un sojorn hospitalari més còmode i agradable.

Un procés eficient

El disseny d’espais hospitalaris basat en l’evidència també se centra en millorar l’eficiència operativa i la seguretat. La disposició estratègica d’estacions d’infermeria, sales de tractament i equips mèdics pot reduir els temps de resposta i minimitzar els riscos d’errors mèdics. A més, la implementació de tecnologies innovadores, com a sistemes de monitoratge avançat i disseny de sales quirúrgiques ergonòmiques, contribueix a entorns més segurs i eficaços[5].

Benestar del Personal

A més de considerar als pacients i els seus familiars, l’ús del procés de EBD es presenta com una eina valuosa que no sols influeix en l’experiència i el rendiment de les persones que ocupen aquests espais, sinó que també té efectes concrets i tangibles en els resultats generals de l’organització. El propòsit s’orienta a desenvolupar entorns laborals que no sols siguin visualment atractius, sinó que també compleixin una funció, sense descurar la salut mental i emocional del personal de salut. Amb base en aquesta premissa, es dissenyen estratègicament àrees de treball, algunes d’elles col·laboratives, s’intervenen els espais de descans de manera adequada i es planifica una distribució eficient de les instal·lacions per a evitar desplaçaments innecessaris o aglomeracions que puguin obstaculitzar la labor diària, entre altres consideracions.

Desafiaments d’utilitzar la EBD en l’Arquitectura Sanitària

Malgrat els seus nombrosos beneficis, el camí cap a l’adopció generalitzada del EBD presenta desafiaments. La inversió inicial en infraestructures basades en evidència científica pot ser significativa, i la resistència al canvi en la indústria pot alentir l’adopció. No obstant això, a mesura que més estudis recolzen l’efectivitat d’aquest enfocament, és probable que aquesta tendència continuï creixent[6].

En última instància, el Disseny Basat en l’Evidència en l’arquitectura sanitària no sols representa un canvi estètic, sinó una transformació fonamental en la forma en què concebem i construïm entorns d’atenció mèdica. En centrar-se en l’evidència científica, aquest enfocament promet una revolució en la qualitat de l’atenció, millorant la vida de pacients i professionals de la salut per igual.

També, encara que la recerca en aquest camp pot oferir troballes complexes i a vegades contradictoris, fomenta la contínua prova de noves idees. La diversitat de fonts d’informació proporciona una base sòlida per a la presa de decisions fonamentades, abastant des de la psicologia fins a l’economia.

Conclusió

En perspectiva de tot l’exposat, es podria dir que el procés del Disseny Basat en Evidència (EBD) és una tendència ascendent que té la capacitat de produir un canvi molt significatiu (i positiu) dins de l’àmbit de la salut, millorant considerablement l’experiència tant de pacients com de professionals.
_
_
_

Referències bibliogràfiques
[1] American Institute of Architects – https://www.aiainternational.org/
[2] Cambra-Rufino, L., Paniagua-Caparrós, J. L., & Bedoya-Frutos, C. (2020). L’acreditació i certificació del disseny basat en evidències per a l’arquitectura sanitària arriba a Espanya. Revista Espanyola de Salut Pública, 93, e201910091.
[3] Ulrich, R. S. (1984). View through a window may influence recovery from surgery. Science, 224(4647), 420-421.
[4] Ulrich, R. S. (2006). Essay: Evidence-based health-care architecture. The Lancet, 368, S38-S39.
[5] Alfonsi, E., Capolongo, S., & Buffoli, M. (2014). Evidence based design and healthcare: an unconventional approach to hospital design. Ann Ig, 26(2), 137-43.
[6] Hamilton, D. K. (2003). The four levels of evidence-based practice. Healthcare Design, 3(4), 18-26.