El projecte proposa, a la manera d’Antoni Bonet, una arquitectura integrada a l’Eixample, re interpretant, però, la relació entre l’edifici i la ciutat. Reculant la façana de la planta baixa, il·luminant el soterrani amb patis a façana, singularitzant el xamfrà i dotant a la ciutat d’una coberta per usos públics com un jardí elevat. Els pavellons de l’Hospital Clínic es transposen en el nou edifici com una sèrie de franges paral·leles de llum i ple que poden tenir continuïtat en el futur cap els nous edificis de l’hospital. L’accés des del xamfrà dóna continuïtat a l’espai públic, buscant la llum interior cap a l’atri pati, on s’organitza i es percep tota la seva verticalitat. La façana es treballa en doble pell, per tal d’optimitzar el comportament tèrmic i acústic, i permet una superfície exterior de vidre notablement regular, a través de la que s’aprecia la diversitat del programa interior degut a que, com hospital de caràcter urbà, superposa activitats molt diverses. El conjunt dóna com a resultat un edifici amb uns aspectes formals de compacitat, ordre i sobrietat que s’integren dins el context de l’Eixample i que, un cop s’hagin enllestit totes les fases, els aspectes singulars potenciaran el conjunt com un element excepcional dins de la ciutat.